El pensament il·lustrat (idioma: català)

La Il·lustració és un moviment de caracter intel·lectual que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim.
Els precedents d'aquest moviment van ser Isaac Newton i John Locke.
La Il·lustració defensava la raó com l'únic mitjà per entendre el mon.
Els il·lustrats creien que el coneixement era la base de la felicitat, per això mateix, es mostraven partidaris de l'educació i el progrés.
També van defensar la tolerància com la base de les relacions humanes i van proposar la necesitat d'establir un codi moral.

Les idees de la Il·lustració van ser propagades per un grup de pensadors francesos: Montesquieu, Rousseau, Diderot i Voltaire.
Aquests homes van defensar la llibertat i la igualtat de totes les persones.

En oposició a la teoria econòmica que defensava l'acumulació de metalls preciosos com a principal font de riquesa d'un país (mercantilisme), va sorgir la fisiocràcia.
Els fisiòcrates afirmaven que l'agricultura era la base per a la riquesa principal d'un país.
A més, defensaven la propietat privada, la llibertat de comerç i l'indústria.

Un dels lemes més coneguts y representatius de l'Il·lustració va ser: Laissez faire, laissez passer, que significa deixa treballar, deixa passar.

• Montesquieu defensava la divisió de poders en tres grups: poder judicial, poder executiu i poder legislatiu.
• Rousseau estava a favor de la teoria del contracte social, la sobirania popular i de que la llei ha de ser l'expressió de la voluntat popular.
• Voltaire va ser el màxim representat de expressar la necessitat d'un Parlament.