Una de les característiques de l'Antic Règim era la desigualtat social, que comportava la divisió de la població en dos grups: els privilegiats i els no privilegiats.
Cada home o dona pertanyia a un estament segons el seu naixement.
La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven els càrrecs i estaven exempts d'impostos.
La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.
El clero també vivia del seu patrimoni i també del dogma (un impost imposat als camperols que explotaven les seves terres que consistia en pagar-li una dècima part del que es produïa).
L'Estat popular constituïa el sector dels no privilegiats, que era el 90% de la població. Eren pagesos, artesans, burgesos, etc.
La burgesia incloïa els grans artesans, el comerciants i els banquers.
Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (artesans, servents, soldats, obrers, etc.).
Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels privilegiats, als quals havien de pagar impostos molt elevats.
Entra en:
miércoles, 6 de octubre de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario