L'Europa del segle XVIII (idioma: català)

A l'inici del segle XVIII, la major part d'Europa estava sotmesa a l'Antic Règim.
L'Antic Règim era la societat europea de l'Edat Moderna que continuava mantenint un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

Al segle XVIII, l'agricultura era l'activitat més important. Es tractava d'una agricultura de subsistència (autoconsum).
Les collites marcaven el ritme d'una economia que, periòdicament, es veia colpejada per les anomenades crisis de subsistència, que eren períodes d'escassetat d'aliments i preus més alts.

La terra on els pagesos treballaven era a propietat de la noblesa i el clero.

El rei tenia un poder absolut.
Malgrat el seu poder, el rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven.
El Parlament era una institució nascuda durant l'època de l'Edat Mitjana.

El segle XVIII va ser d'una relativa pau internacional.
Després dels llargs conflictes del segle XVII, la firma del tractat d'Utrech (1713) va donar pas a un període d'equilibri internacional.
Gràcies a això, la població va augmentar notablement i, entre el 1650 i el 1800, Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants.
Les monarquies van potenciar aquest alça econòmic reformant l'agricultura, instal·lant manufactures i protegint les companyies comercials.
Amb tot això va sorgir el comerç colonial, que va tenir un creixement espectacular.